L’Associació d’Inspectors i Inspectores del País València ADIDE-PV alça la seua veu, amb fermesa, enfront del terrible genocidi que viu la població palestina i, de forma especialment dolorosa, la seua infància a Gaza.
Resulta incoherent i quasi impossible defendre l’educació com un dret fonamental quan els drets universals dels xiquets i xiquetes són vulnerats d’una forma tan brutal i persistent. Tampoc podem proclamar la pau, el dret dels pobles a viure i construir el seu futur, l’enteniment i la convivència entre cultures, quan reina una violència absoluta i la comunitat internacional roman inoperant davant semblant tragèdia. Com a inspectors i inspectores d´educació compromesos, que defenem l’educació, la cultura i el coneixement com a pilars fonamentals per a la convivència i la pau, rebutgem la massacre i denunciem que la passivitat davant estos fets suposa una greu incongruència per a qualsevol societat que es diga democràtica i humanista.
La realitat és que més de 10.000 xiquets han sigut assassinats, milers han sigut ferits o desplaçats, mentres se’ls nega fins i tot l’accés a les necessitats més bàsiques i a l’educació. Les escoles i universitats han sigut destruïdes i tot el teixit humà de la infància palestina viu sota el trauma permanent de la guerra i la privació. Tot això ocorre mentres la societat internacional assistix impassible, condemnant a estos xiquets i les seues famílies a una existència marcada per la por, l’escassetat i el dolor, sense expectatives ni esperança, amb total impunitat.
Com a associació professional i humana, manifestem nostra més profunda solidaritat i empatia amb totes les comunitats que patixen este genocidi. Ens sumem a totes les iniciatives d’ajuda, suport psicològic, humanitari i educatiu que busquen alleujar, encara que siga mínimament, el sofriment de la infància palestina, i instem la ciutadania i a les institucions públiques al fet que mobilitzen tots els recursos possibles, perquè la solidaritat activa i concreta és hui més necessària que mai. Abraçar el dolor alié, humanitzar el relat i escoltar els testimoniatges dels qui resistixen, ens obliga a col·locar-nos en el seu lloc i repudiar la indiferència, bandejant la deshumanització que sempre precedix a la barbàrie.
Ens sumem, des de l’arrel dels valors educatius i socials que sustenten la nostra professió, al clam social que rebutja la llei del talió, la imposició brutal del més fort i la lògica perversa de la venjança, perquè són profundament antieducatius, contraris a l’ètica i a l’ideal de pau al qual aspirem com a humanitat. Proclamem la nostra indignació i la repulsa més rotunda davant uns fets que continuen esdevenint sota absoluta impunitat, i afirmem amb claredat que difícilment podem ser còmplices amb el silenci o acceptar l’immobilisme enfront de milers de jóvens i xiquets que, des de tot arreu, ens observen esperant coherència entre els valors que proclamem i les nostres accions.
Davant la barbàrie i el sofriment desproporcionat d’una infància desemparada, reclamem a la comunitat internacional, als responsables polítics, a la societat civil i a tota la comunitat educativa que se sumen a la denúncia activa i a la mobilització solidària en defensa dels drets humans, la pau, l’educació i la restitució de l’esperança. Només així, sumant voluntats i recursos des de l’empatia i la justícia, farem possible que la veu dels qui defenen la convivència estiga a l’altura del drama i la dignitat de la infància palestina, i que el món avance cap a la fi del genocidi i l’inici d’una convivència real i humana en Palestina i en tot lloc on la vida estiga amenaçada.