Les últimes dades de participació familiar en les eleccions a Consells Escolars de la Comunitat Valenciana dibuixen un panorama inquietant: a penes un 10% de participació global, que descendix fins al 4% en Educació Secundària. Estes xifres no són anecdòtiques, sinó el símptoma d’una erosió democràtica profunda que interpel·la a tots els actors del sistema educatiu. Des de ADIDE-PV volem posar sobre la taula una reflexió urgent sobre què està fallant en els nostres mecanismes de participació i com la inspecció educativa pot —i deu— convertir-se en instrument per al diagnòstic i la regeneració democràtica dels nostres centres.
—————–
Estes dades no poden deixar-nos indiferents. En les recents eleccions a Consells Escolars, el professorat supera el 80% de participació i l’alumnat ronda el 55%, mentre que les famílies a penes aconseguixen el 10% de mitjana, amb xifres especialment dramàtiques en Secundària, on la participació cau per davall del 4%. El contrast entre estos sectors qüestiona d’arrel el funcionament democràtic dels centres i evidència que l’engranatge de participació familiar està seriosament avariat.
No es tracta d’una dada puntual, sinó d’una tendència estructural i sostinguda. Des dels anys huitanta, quan la participació familiar fregava el 40% després de la implantació de la LODE, s’observa un descens progressiu i implacable. El que va començar com un projecte democràtic il·lusionant s’ha convertit, quatre dècades després, en un ritual buidat de contingut, on allò important sembla ser mantindre les formes encara que falten les persones participants i es debilite el sentit dels òrgans col·legiats.
Quan la democràcia es convertix en escenografia. Esta crisi de participació ens interpel·la directament. L’administració ha mantingut models de participació ancorats en els anys huitanta, sense actualitzar formats, canals ni llenguatges. Molts centres han anat convertint els Consells Escolars en òrgans de baixa influència pràctica, tolerant la presència de les famílies en assumptes d’intendència, però tancant el pas quan es tracta de la governança substantiva del projecte educatiu. Les mateixes famílies, per part seua, han derivat cap a posicions més clientelistes que ciutadanes, reclamant solucions individuals sense assumir la corresponsabilitat col·lectiva.
La inspecció d’educació —i és necessari reconéixer-ho amb honestedat professional— tampoc ha prioritzat suficientment esta dimensió en les seues avaluacions. S’ha comprovat que les taules es constituïxen, que les actes es firmen i que els processos s’ajusten a la normativa, però la dada de participació, encara que fregue el 4%, rares vegades ha generat alarmes específiques, ni informes d’urgència, ni plans de millora inajornables. Ens hem situat massa sovint en un paper de notaria de la forma democràtica, sense entrar a valorar l’absència de fons: avalem que hi ha procés, encara que pràcticament no hi haja poble.
El distanciament entre les famílies i l’escola respon a diversos factors que es retroalimenten:
- Formats de participació anacrònics, poc flexibles i difícilment compatibles amb la vida i els horaris actuals.
- Percepció que les decisions rellevants del centre no passen realment pel Consell Escolar ni per altres espais col·legiats.
- Escassa visibilitat de l’impacte real que té la participació familiar en la vida del centre i en les trajectòries de l’alumnat.
- Risc d’individualisme creixent i derivació de les famílies cap a un rol de mers “clients” del sistema educatiu.
- Desigualtats d’accés per a famílies migrants o amb menor capital cultural i dificultats lingüístiques o administratives.
- Normatives pràcticament congelades en els anys 80 i una cultura escolar que només accepta, moltes vegades de manera defensiva, una participació superficial.
Esta combinació genera un cercle viciós: com menys es percep la utilitat de participar, menys es participa; i com menys es participa, més es buiden de contingut els òrgans de representació.
La situació exigix mesures decidides, sostingudes i coordinades. Des de ADIDE-PV considerem imprescindible:
- Revisar en profunditat la normativa de participació per a adequar-la als temps actuals, garantint drets efectius i no sols formals.
- Dissenyar formats híbrids (presencials i en línia), accessibles i bé temporalitzats, que no excloguen a les famílies amb horaris laborals o càrregues de cures incompatibles.
- Incrementar la visibilitat de l’impacte real dels Consells Escolars, vinculant les seues decisions a aspectes estratègics del centre i comunicant de manera clara els seus acords.
- Combatre les desigualtats en participació, amb suport específic a les famílies que tradicionalment han tingut menys veu i més barreres d’accés.
- Formar a equips directius, professorat i famílies en cultura deliberativa, escolta activa i corresponsabilitat.
No n’hi ha prou amb convocar eleccions i emplenar actes: és necessari reconstruir un ecosistema de confiança, transparència i corresponsabilitat, en el qual les famílies perceben que la seua presència canvia coses.
La democràcia escolar no pot donar-se per perduda. Les dades són alarmants, però no hi ha resignació. ADIDE-PV creu profundament en l’educació pública com a institució democràtica i, precisament per això, considera inacceptable normalitzar la baixa participació. La participació de les famílies no és un adorn institucional ni un favor que l’escola concedix: és un dret, un deure i una condició necessària per a construir centres de qualitat, equitatius i verdaderament inclusius.
Recuperar aquest esperit exigix valentia per a qüestionar inèrcies, generositat per a compartir poder i lucidesa per a entendre que una escola sense comunitat és una escola en risc. No es tracta que les famílies “molesten” menys o més, sinó d’assumir que una comunitat educativa madura es construïx integrant la pluralitat de veus i gestionant els conflictes com a part de la vida democràtica.
ADIDE-PV assumix amb responsabilitat un canvi de paradigma: la inspecció ha de deixar d’actuar només com “notaria” de procediments i transformar-se en dinamitzadora activa de la participació democràtica. Això implica:
- Revisar i actualitzar la normativa específica de participació i els indicadors que s’utilitzen en les avaluacions de funcionament dels centres.
- Incorporar de manera sistemàtica la participació de les famílies com a objecte d’anàlisi en els plans d’actuació de la inspecció.
- Impulsar formats híbrids, accessibles i sostinguts en el temps per a la relació entre centres, famílies i administració.
- Establir espais estables de diàleg entre administració, inspecció, equips directius i associacions de famílies per a dissenyar polítiques compartides.
- Visibilitzar el valor real de la participació en la vida dels centres, destacant el seu impacte en la convivència, els resultats i l’equitat.
- Identificar, acompanyar i difondre bones pràctiques d’implicació familiar, especialment en entorns socialment vulnerables.
L’acció col·lectiva i coordinada es torna imprescindible per a revertir la tendència i reconstruir la confiança i el compromís cívic a l’escola pública valenciana.
Proclamem una democràcia escolar que meresca aquest nom. Des de ADIDE-PV defenem que la participació en l’escola no pot ser un tràmit buit ni un privilegi per als qui tenen més temps, més recursos o més informació. És un dret, un deure i una garantia de qualitat democràtica. Només així la democràcia escolar deixarà de ser una ficció procedimental per a convertir-se en una pràctica quotidiana i transformadora. ADIDE-PV reitera el seu compromís amb esta tasca i entén que la inspecció educativa ha d’estar a l’altura dels temps per a assumir el risc i la responsabilitat de ser agent actiu de regeneració democràtica.